Cercar en aquest blog

martes, 28 de agosto de 2012

jueves, 23 de agosto de 2012

viernes, 27 de abril de 2012

V JORNADES D'ESPELEOLOGIA AL GARRAF


El cap de setmana del 19 i 20 d'abril hem celebrat les V Jornades d'Espeleologia al Garraf, i un cop més han suposat un retrobament d'exploradors, investigadors i amics, i tots apassionats pel Garraf.
Tot i que aquesta edició les ponències s'han repartit en 2 dies, la resposta del públic ha estat molt bona, el divendres comptàrem aproximadament amb 25 persones i el dissabte amb 20. En definitiva durant dos dies hem quedat absorts pels avencs i coves.
En total ja sumem 19 treballs presentats: Exploracions, arqueologia, història, hidrogeologia, medicina i biospeleología.


El divendres es van presentar els treballs d'exploracions, on es van detallar les històries, les desobstruccions i les descripcions de les noves troballes. Després d'una introducció dels ponents, les exposicions es van exhibir en format vídeo.





NOVES TROBALLES DE LA SES DEL GER

Josep Pastor i Àlex Serrano ens van presentar les gairebé últimes novetats dels seus descobriments: L’avenc de la Pleta i L’avenc Alex Serrano.
L'avenc de la Pleta és localitza al fons la Pleta. La primera exploració es va realitzar pel GES del CMB (1956), amb una fondària de -11 metres. El 2009 dels Germans Serrano realitzen una desobstrucció, que obri pas a dos nous pous de grans dimensions. Al final d'aquests és troba una gatera vertical, pendent de pròxims treballs. La profunditat,fins ara és d'uns 80 m.
L’avenc Alex Serrano és una inèdita i bonica cavitat de 16 m de profunditat, situada en el fons de la Pleta. Descobert el 19 de Novembre del 2011, en una sortida de prospecció per l’Alex Serrano, que ho comunica als companys del club. Una setmana després en realitzen l'exploració de l'avenc, i n'aixeca la topografia.




NOU DE LES ALZINES

Jordi Trujillo i Victor Ferrer, ambdós de l'EspeleoCorb de Corbera de Llobregat ens van explicar com va ser el descobriment i l'exploració d'aquest nou avenc: Durant les tasques de prospecció del jaciment arqueològic de les dolines de les Alzines, els arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) de la Universitat de Barcelona, van descobrir la boca i van explorar el primer pou. Posteriorment els membres de l'EspeleoCorb realitzaren la primera desobstrucció, trobant amplis pous fins a la cota aproximada de - 113 m. Aquí els treballs de desobstrucció continuen, oferint encara interessants incògnites.



Durant el matí de dissabte les ponències van ser de caràcter científic.

ELS NEANDERTALS AL GARRAF.

Joan Daura i Montserrat Sanz. Dpt. de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona.
En els darrers anys les investigacions s’han materialitzat mitjançant diversos projectes de recerca a la zona del massís del Garraf-Ordal, al sud-oest de la ciutat de Barcelona, mitjançant l’estudi i excavació de diferents jaciments:cova del Rinoceront, coll Verdaguer, cova del Gegant, dolines de les Alzines etc..
Des d’aquest grup es duen a terme estudis sobre la presència dels Neandertals al litoral mediterrani en especial atenció a la seva relació en el territori amb els carnívors.
Al massís de Garraf es coneix molt bé com era el poblament durant el Paleolític mitjà, moment en el qual van habitar els neandertals (Homo neanderthalensis). Aquesta espècie del gènere Homo va viure a Europa i part d’Àsia entre els 250-230 ka i els 40 ka, tot i que en alguns indrets, com al sud de la Península Ibèrica, no es varen extingir fi ns als 28 ka.
Al Garraf, un clar exemple de l’utillatge produït pels neandertals és el jaciment a l’aire lliure de la Dolina de l’Esquerda de les Alzines, entre Begues i Vallirana. D’aquest indret provenen més de 2.000 restes lítiques amb un ampli ventall de categories tècniques que suggereixen la realització de processos de talla en el mateix jaciment. A més, hi ha una bona representació i varietat de matèries primeres que ens indiquen que els grups tenien una mobilitat entre la zona elevada del massís de Garraf i la vall baixa del riu Llobregat.
En els altres jaciments les restes lítiques són escasses, com la cova del Rinoceront, la cova del coll Verdaguer i la cova del Gegant.
En aquests casos es tracta d’artefactes configurats i transportats, i les activitats de talla en el jaciment són escasses. Es tracta d’indrets que han estat utilitzats per carnívors com a caus i on la presencia humana és esporàdica.

Cova del coll Verdaguer.

Tot i que les restes humanes atribuïdes als neandertals són escasses a Catalunya, en el cas del Garraf, la cova del Gegant ha proporcionat un dels pocs fòssils d’aquesta espècie. Un dels fòssils més importants per al coneixement de la prehistòria de Catalunya és la mandíbula de neandertal (Homo neanderthalensis) de la cova del Gegant de Sitges. La importància de la resta radica, especialment, en l’escassetat de fòssils humans d’aquest període i en el fet que és un dels més antics de Catalunya i el més antic del Garraf. La cronologia d’aquesta resta se situa entorn els 50-80 ka, dins dels estadis isotòpics 3 i 4, i prové de les excavacions realitzades a la cavitat per part de Mn. S. Casanova a la dècada dels cinquanta.

Mandíbula de neandertal de la cova del Gegant.



Estudi genètic del troglocharinus i projecte meta menardi.
Jordi Comas. Associació Catalana de Bioespeleologia.

Troglocharinus

La biòloga Valeria Rizzo i els seus companys de l'Associació Catalana de Biospeleología han estudiat la filogenètica del coleòpters cavernícola Troglocharinus. Jordi Comas de l'Associació Catalana de Biospeleología, ens va explicà el propòsit de l'estudi i la seva metodologia.
Les principals conclusions:
  •  Es dedueix la necessitat de reordenar la sistemàtica del gènere, especialment en el grup de T. ferreri.
  •  El grup T. ferreri presenta una àmplia gama de variabilitat genètica, i una interessant distribució molt localitzada. 
Aquest treball és un projecte de l'Institut de Biologia Evolutiva, Barcelona, del CSIC-UPF. S'ha pogut comptar amb les sortides de camp dels dijous organitzades per en Victòria, que també han facilitat la recollida de material per l'estudi.



Distribució del Troglocharinus.

Projecte meta menardi

A proposta de la “German Speleological Federation Verband der deutschen Höhlen- und Karstforscher e.V”. el 2012, s’ha declarat la popular Meta Menardi, freqüent en els medis subterranis, com aranya europea de l’any. Cada grup nacional estudiarà el seu material i al final hi haurà un treball conjunt per conèixer amb exactitud la distribució europea.
El material que es necessita no és molt abundós, amb un sol exemplar per cavitat, guardat en alcohol de 96º i un total de 3 o 4 cavitats per massís o unitat geogràfica ja és més que suficient.

Aranya, Meta Menardi.

S'acomiada el simpàtic Jordi Comes.

Al final de les presentacions i com a conclusió l'amic Miquel Nebot ens va animar a seguir amb aquest format de jornades i va elogiar l'esperit comunicatiu i de veïnatge que suposa aquesta trobada anual.
Amb un pica-pica vam donar per concloses les jornades. Aquest any per falta de quòrum es decideix anul lar el bateig espeleològic.
Doncs entusiasmats i agraïts us esperem el proper any amb nous treballs.

NOTA: El resum de les jornades està extret d'articles dels ponents.

jueves, 19 de abril de 2012

V JORNADES D'ESPELEOLOGIA


Hola a tothom:

Referent a les "V Jornades d'Espeleologia al Garraf" hi ha un canvi de sala:
Les ponències del dissabte (21/4/12) tindran lloc al local de la UME, en lloc dela sala Sant Jordi.
L’adreça de la UME és Rbla. Lluch n º 4, molt a prop de l'estació de rodalies.





martes, 27 de marzo de 2012

V JORNADES D'ESPELEOLOGIA AL GARRAF + VISITA A L'AVENC MARGE DEL MORO

20, 21 i 22 d’abril de 2012.

La Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME), vol apostar fort per la promoció, coneixement i pràctica de l’espeleologia. Aquestes jornades serveixen com a plataforma de difusió i promoció dels estudis espeleològics que tenen lloc al Garraf.

Divendres, 20 d’abril
(Al local de l’entitat, Rbla 4, Gavà)

20.00h

PRESENTACIÓ DE LES JORNADES

Raúl Cano. Vocal EGUME

20.15h 1a ponència

NOVES TROBALLES DE LA SES DEL GER
Espeleòlegs de la SES del GER (Sant Pere de Ribes)
L'activitat espeleològica de la S.E.S del GER és l'investigació i exploració de noves cavitats, així com la revisió de les ja conegudes. Ens presentaran noves troballes, tant interessants com l’avenc de la Pleta, uns impressionants pous que assoleixen els -75 m.

20.35h 2a ponència

L’AVENC NOU DE LES ALZINES
Victor Ferrer i Francesc Alarcón. Espeleòlegs del Espeleocorb (Corbera)
Després dels treballs de prospecció de l'equip de paleontòlegs i arqueòlegs a la dolina de les Alzines, va aparèixer d'aquest nou avenc. Els espeleòlegs del Espeleocorb l'han explorat i topografiat, i fins ara han arribat a la cota -115 m, tota una gran cavitat al Garraf.

Dissabte, 21 d’abril

(Al local de l'entitat, Rbla 4, Gavà)

10.00h 3a ponència

Neandertals AL Garraf.
Joan Daura i Montserrat Sanz. Dpt. de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona.
El Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) és una entitat sense afany de lucre vinculada al SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona que té com a principal objectius la recerca científica dels jaciments plistocens amb presència d’humans i carnívors. En els darrers anys les investigacions s’han materialitzat mitjançant diversos projectes de recerca a la zona del massís del Garraf-Ordal, al sud-oest de la ciutat de Barcelona, mitjançant l’estudi i excavació de diferents jaciments (cova del Rinoceront, coll Verdaguer, cova del Gegant, dolines de les Alzines etc.).
La Cova del Gegant és un dels principals jaciments, destaca per la redescoberta l'any 2005 d'una mandíbula de neandertal, una de les poques restes humanes anteriors a l'Homo sapiens trobades a Catalunya

10.30h 4a ponència
Estudi genètic del troglocharinus i projecte meta menardi.
Jordi Comas. Associació Catalana de Bioespeleologia.
La biòloga Valeria Rizzo i els seus companys de l'Associació Catalana de Biospeleología han estudiat la filogenètica del coleòpters cavernícola Troglocharinus. Jordi Comas de l'Associació Catalana de Biospeleología, ens explicarà el propòsit de l'estudi i la seva metodologia.
També ens explicarà el projecte d'estudi europeu sobre l'aranya Meta Menardi, molt freqüent en els medis subterranis.

Diumenge, 22 d’abril
A les 8 del matí davant d’UME.
Visita a l’avenc Marge del Moro (Vallirana)

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
Dimarts, dimecres i divendres de 19 a 21 h
Al local de l’entitat
Rambla Lluch, 4 Gavà
Tlf: 93.662.01.24
Web:www.umegava.org
Les sessions són GRATUÏTES.
VISITA A L’AVENC MARGE DEL MORO
Preu de la sortida = 20 €
(inclou assegurança)
Federats FEEC o Espele = 5 €
(modalitat mínima C)
Places limitades a 20 persones
INSCRIPCIONS FINS EL 13 D’ABRIL

lunes, 13 de febrero de 2012

CUEVA MUR O LA CUEVA DEL “¡¡¡¡NO POR FAVOR!!!!”

GENER DEL 2012- RAMALES


Durant aquestes vacances de Nadal hem fet una petita revifada espeleològica. Esportivament no ha estat una gran gesta, el desnivell minso (uns 60 m.) el recorregut normalet (no arriba a 2 km), però tot i això Cueva Mur ens ha sorprès gratament, les seves boniques formacions, la seva varietat en les formes i mides de les galeries (ara un laminador, ara una sala gran, ara un pas estret, ara una grimpada...). En fi una cova força recomanable i que es pot combinar amb una visita a la cova turística de COVALANAS (http://cuevas.culturadecantabria.com/covalanas.asp
amb vies d’escalada (http://www.aer-espeleo.com/Big-Wall-en-Ramales.html) i fins hi tot amb una via ferrada.

L’únic inconvenient d’aquesta cova (i que no vam veure a cap web) és que per poder fer el circuit cal instal·lar una corda d’uns 50 m i portar un altre de 35 m (per seguretat en una desgrimpada)

Així doncs si voleu fer el circuit, crec que és millor fer-lo en el sentit contrari de les agulles del rellotge (és a dir, en arribar a les sales grans cal anar pel nivell superior i a la dreta). En el punt 6 de la topo ( o una mica més endavant) cal instal·lar una corda de 50 m que arribi a la part inferior de la sala i tornar a pujar per reprendre el camí per la part superior i sud de la sala.

Un altre punt una mica conflictiu és el 13 "paso de los retales", es tracta d'una gatera un pel amagada (està al terra i cal reptar per uns passo que semblen no tenir continuitat)

En el punt 7 aprox. Hi ha una rampa en la que cal fer servir una corda (la instal·lació és una mica precària però existeix) amb una de 35 m. es pot fer.



L’anècdota de la jornada la va protagonitzar en Raúl, que en un moment donat grimpant per una de les rampes de la sala va trencar el silenci amb un sonor;
!! NO POR FAVOR !! , en girar-me, vaig veure com relliscava una mica, sense perdre l’equilibri completament, tot controlat per un instant... un segon més tard s’esmunyia pendent avall. La Paula, en un intent desesperat d’aturar-lo s’hi llença, però la gravetat és més ràpida i el nostre company acaba al fons de la sala una mica masegat pel cop.

Al final un ensurt, no ha estat res, només un avís... grimpades llargues les justes!!




La topo amb els noms de les diferents galeries i passos



1. Galería de la Luz
2. Paso del Cordino
3. Sala de los Termómetros
4. Galería Blanca
5. Laminador
6. Columna
7. Cascada
8. Sala del Campamento
9. Sala de la Cascada
10. Sala del Caos
11. Galería de los Meandros
12. Galería del Lago
13. Paso de los Retales
14. Galería de la Esperanza
15. Galería del Coral
16. Sala de los Cristales
17. Gatera
18. Galería de los Gours
19. Galería de los Guantes
20. Gran Sima



La Paula i jo mateix preparant "lo petate"

La impressionant boca des de de dins

Just abans de passar a l'acció.


La Paula devallant els primers pous (aquests ja instal·lats)



Boniques formacions a la Sala de los Cristales



+ formacions!!




I l'última per no saturar-vos més.









miércoles, 2 de noviembre de 2011

Secció Juvenil: Exploració Espeleològica

Aquest diumenge la Secció Juvenil ha fet la seva primera sortida del curs, una exploració d'una cova a Esparreguera.

Durant aquest trimestre, amb la Secció Juvenil, les activitats estaran orientades a l'espeleologia. És per això, que em començat a mb una activitat suau d'exploració de coves.

Diumenge vam anar, amb l'ajuda dels pares, fins a Esparreguera. Des d'allà els 6 nois de la Secció i els dos monitors, vam haver de fer l'aproximació de la Cova seguint unes indicacions que no sempre son prou precises. Tot hi això vam trobar l'entrada de la cova i allà vam comenár amb l'activitat.

Primer de tot vam repassar el material basic per entrar a una cova: Roba vella(ens vam embrutar molt) o granota de treball, casc tipus escalada o de bicicleta, botes de muntanya (millor que bambes) i un frontal.
També vam parlar de l'impotrancia de compartuir l'aigua i el menjar que entrem a la cova, ja que no ers pot portar tot i el que es porta, cal que sigui per tots.

Un cop fet això, vam començar a entrar. Al perincipi té una sala gran que al cap de poc es transforma en una galeria estreta, quasi una gatera, que ens va permetre començar a practicar tècniques per avançar en una cova.
Després de la primera estretor, tots els nois van adonar-se que allò tampoc era tant complicat i van coemençar a moure's amb molta més facilitat.


Al mig de la cova vam parar per fer un pica pica amb els ganyips que haviem portat, tot somiant amb l'esntrpa que ens menjariem a la sortida.
Vam explorar tota la cova, que té uns 180m de recorregut i 18 de desnivell en dues hores i mitja, de manera que van comprobar com el temps passa molt depressa dins les coves. Després de dinar, els pares ens van venir a buscar cap a les 15h.